Informacion Generau

 

Era sedença deth congrès.

Er edifici: antic espitau de Santa Maria.

Era Fondacion Publica Institut d’Estudis Ilerdencs dera Deputacion de Lhèida a era sua sedença en antic edifici der espitau de Santa Maria. Plaçat en miei deth centre comerciau istoric dera ciutat de Lleida, aguest edifici ei un des mielhors exponents conservats der art gotic civiu catalan. (s.XV – XVI)

Creat entà amalgamar es sèt espitaus privats existents ena Lhèida medievau, er espitau generau de Santa Maria se comencèc en 1454, sus es auspicis des paers dera ciutat e dera reina Maria, hemna d’Alfons eth Magnanim.

A despiet qu’eth procès des òbres se caracterizèc per diuèrses paralisacions (er edifici non s’acabèc enquiara prumèra meitat deth sègle XVI), eth volum generau ven mercat pera omogeneïtat.

De tot er edifici cau remercar eth pati centrau, d’estructura cairada, proporcions equilibrades e de dus nivèus de nautada, a on subergés era escala nòbla d’accès ath pis superior e era galeria d’arcs apuntats.

Enes façades, nòbles e austères, subergessen espaciosi hiestraus rectangulars qu’illuminen es dus pisi superiors der edifici.

Tanben, cau tier en compde qu’era decoracion se reservèc entà ornamentar era façada principau presidida per ua imatge gotica dera Vèrge Maria, que da nòm ar espitau, pèça escultorica sauvada aué en dia en Musèu de Lhèida. Era escultura incorpòre tanben tres escuts d’armes catalans, òbra atribuïda a Bertran de la Borde (1462-1485).

En pati centrau suspren, des deth punt d’enguarda arquitectonic, eth gradèr de pèira complètament cubèrt e era galeria d’arcs qu’entore interiorament er edifici.

Era planta e ennautats generaus der edifici sigueren eth resultat deth trebalh d’artistes emergidi dera òbra dera Seu Vella, concrètament de Jordi Safont e Jaume Borrell.

Er espitau, coma era rèsta d’edificis monumentaus de Lhèida, patic es conseqüéncies dera Guèrra de Succession: se ben siguec creat entà èster un  espitau public e civiu, Felip Vau utilizèc era meitat deth sòn espaci convertint-lo en espitau militar, foncion qu’auec enquia 1854 moment en qué se retornèc ar usatge exclusivament civiu.

En an 1915 er edifici passèc a èster propietat dera Deputacion de Lhèida, que lo destinèc a finalitats puraments culturaus. En 1928, er edifici ei declarat Monument d’Interès Nacionau e serà en 1942 quan se cree era Fondacion Publica Institut d’Estudis Ilerdencs e cedint-se er antic espitau de Santa Maria coma sedença en perpetuïtat.

Enguan celebram eth 75au aniversari dera nòsta institucion.

En Lleida descurbirà ua manèra diferenta de gaudir deth léser e era cultura, atau coma de crompar e tastar era gastronomia. Lhèida li harà a viuer moltes causes, mès, sustot, li’n  harà a sénter moltes mès. Lleida ei eth caplòc dera comarca deth Segrià e dera demarcacion que pòrte eth madeish nòm. Ei eth centre demografic  e economic mès important dera Catalonha interiora. Base era sua economia en sector agroalimentari e en servicis de tot tipe.

Era activitat comerciau, de grana tradicion e damb arraïtz ena ciutat, s’estien per tota era comarca deth Segrià e es sues comarques vesies. Es equipaments culturaus, coma per exemple eth nau Campus Universitari, deth mès naut nivèu e inaugurat es darrèri ans, an impulsat extraordinàriament era vida culturau dera ciutat.

Lhèida ei ua ciutat modèrna, culturaument activa, molt comunicada e plaçada en un entorn naturau unic.

Lhèida gaudís deth privilètge d’acuélher, en sòn traçat, espacis naturaus tant importants coma eth parc naturau dera Mitjana – un ecosistèma de grana valor naturau e ecologica-, eth parc der arriu Sègre o Es Camps Elisis, atau coma era Hòrta, eth cinturon verd qu’entornege era ciutat. Aguesta cultura naturau a hèt que Lhèida creishe damb ues valors mieiambientaus de qualitat laguens deth marc d’ua ciutat sostenibla.

Enlaç util, visite:

 http://www.turismedelleida.cat

 http://www.aralleida.cat

 

TORISME

Lhèida Ciutat

Lhèida ei eth caplòc d’ua extensa comarca plaçada en extrem occidentau de Catalonha nomentada eth Segrià e que deu eth sòn nòm ar arriu que la trauèsse: Eth Sègre. Lleida ei er autentic motor economic e demografic dera Catalonha interiora.

Mimada pera istòria, es carrèrs de Lleida, acuelhen  innombrables tresaurs monumentaus e culturaus que conviuen damb era activitat e era iniciativa d’ua ciutat modèrna que guarde de cap ath futur.

Ac visite tot, mès non desbrembe qu’aguesta ei ua ciutat coronada per dus magnifics castèths: eth dera Seu Vella e eth Templèr de Gardeny. E s’a mès, li agrade er art, non pòt perder-se era visita ath Musèu de Lhèida e eth modèrn equipament dera Llotja de Lhèida – Teatre e Palai de Congrèssi dera ciutat.

Era Seu Vella

Coneishuda tanben coma “eth Castèth de Lhèida” ei eth monument damb eth quau, sense dubte, s’identifique era ciutat de Lhèida

Mès informacion (link)

Eth Castèth Templèr de Gardeny

Eth conjunt monumentau de Gardeny constituís un des testimònis mès remercables dera arquitectura templària bastida en Catalonha pendent era dusau meitat deth sègle XII.

Mès informacion (link)

Musèu de Lhèida.

Eth gran referent museïstic de Lhèida. Mès de 7.000 mètres cairats dera istòria de Lhèida. Ua istòria que pren era preistòria coma punt de gessuda e qu’arribe enquiara èra contemporanèa.